divendres, 28 de setembre de 2007

Després de 2 setmanes...

Ja han passat dos setmanes des del començament del curs. Lluny queden ja els dies de sol i festa de les vacances.
Per als antics alumnes s'han complit els presagis: ningú se'n recordaría ja de res a Setembre. Caldrá posar-nos les piles aviat per afrontar la recta final.
En primer ens hem conegut una miqueta. Hem anat agafant confiança amb el professor -espere que no massa- i hem perdut la por al grec i llatí, sobre tot en comprovar que no són llengües mortes! Esperem que el vostre interés es mantinga durant temps.

Us dedique a tots uns minuts de glòria en la ret, al temps que vos done els resultats dels primers examens.

2n Humanitats C

Els supervivents de l'any passat, acompanyats del nouvingut fill d'Urà -que está ja acostumant-se al nostre dialecte grec-, i el nou fitxatge de Departament, Loli, a qui desitgem el millor entre nosaltres.

Niki 6,6 Posido 5,7 Venus 9 Atenea 3,6 Cronos 3,7 Pandoreta 6,1


1er Humanístic B

Han d'escoltar llatí a les 8 del matí amb l'estòmag encara buit! Als pobres els toca matinar també divendres per haver triat la doble vía!



1er Humanístic A

Són tots els que hi són, però no están tots els que són. Zeus, entre tanta femina, va preferir romandre apartat a l'Olimp.



Lucynthia 7,6 Dafne 8,9 Zeus 7,2 Selene 9,2

Clio 9 Eris 9,4

Gaia 6,4 Minerva 7,7 Afrodita 9,7

dilluns, 24 de setembre de 2007

In memoriam Francisco Vilaplana

La vida és així, de vegades et somriu, d’altres et colpeja.
Si fa uns dies donavem una bona noticia, hui torne trist a casa després de classe, en assabentar-me de la pèrdua d’un entranyable professor i millor persona, D. Paco Vilaplana.
L’última vegada que el vaig veure va ser a començaments d' Abril, quan vingué a fer-mos una classe de grec al nostre institut. Els alumnes van rebre una lliçò de llengua, de cultura càssica i també d’actitud davant el món. Jo vaig disfrutar veient al meu professor d’institut recordant el πας πασα παν, els vells temps i què significa tindre al teu davant inquiets adolescents a qui encara els intresa el món antic i les humanitats. La classe se li va fer curta. A l’exida, recolzant-se en el seu bastó, em va dir que estava dispost a repetir l’experiència quan vullguerem. Aquella sería la seua última classe 5001.



Que la nimfa Leuce acompanye la teua ànima, Paco.

dijous, 20 de setembre de 2007

Numismàtica grega

En Grec I hem fet hui práctiques de lectura llegint monedes (νομίσματα) antigues (dracmes) i modernes (euros). Repaseu-les, però atenció perquè s'han ficat per error un parell de monedes de Grècia antiga!




Fotos tretes de la wikipedia

Entre les monedes es trobava també una xipriota. L'hem identificada perquè a banda del grec tenia una inscripció llatina, en idioma anglès CYPRUS (grec ΚΥΠΡΟΣ). Ens ha surtit aleshores el dubte: què parlen en Xipre?

Kleio i Alba tenen la misió de explicar-nos en la wikipaeidia aigialos una mica de la història del grec. Ens han d'explicar breument per exemple:

1. De quina llengua deriva el grec? Amb quines altres llengües está emparentada?
2. Parlaven tots els grecs igual o hi havia dialectes? Quins?
3. En quina llengua es va escriure el Nou Testament? Per què?
4. Què parlava Alexandre el Gran?
5. Cóm parelen hui a Grècia? S'entendríen si es trobaren
Plató i Maria Callas?

Enllaços que les ajudarán:
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg111ca1.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_griego
http://www.santiagoapostol.net/latin/lengua_griega.html

diumenge, 16 de setembre de 2007

Qui serem i qué farem enguany?

Enguany per primera vegada tinc la satisfacció de repetir centre i estic plé de goig en saber que podré guanyar-me encara la vida ensenyant i aprenent llengües mortes, cotilleos dels deus olímpics i altres banalitats del món grecoromà en companyía de pocs, però plens d'entusiasme i vanidosos adolescents d'Alcoi. Tot i que no va cuallar l'optativa de Cultura Clàssica -agraïm al xaval que va fer l'intent de matrícula- el nostre Departament de CUC tindrá enguany més grups que l'any passat, gràcies a la nombrosa acollida d'alumnat en 1er de Batxillerat. La cosa queda del següent mode:
  • 2 grups de 1er de Batx humanístic: 1er C i D que farán només llatí, i 1r D que fará Llatí i Grec.

Els llibres de text són:

Lingua Latina per se illustrata. Pars I Familia Romana i Griego I ed. Oxford

Les classes consistirán básicament en lectures de les històries dels llibres, listenings i respostes per escrit a les preguntes de comprensió dels textos i exercicis (quadern d'exercicis "Exercitia latina"+ exercicis en línea intercactius penjats en les carpetes Lingua graeca 1 i Lingua latina 1 del menú del blog titulat materiae nostrae).
En la wiki anireu pujant les traduccions de grec i treballs de recerca sobre temes de cultura clàssica, història de Grecia i Roma, mitología, etc.

  • En 2n de Batx tindrem a Venus, Niki, Posidó, Pandoreta i Atenea, que volen repetir l'experiència, i dos companys nous valents que farán només llatí i per primera vegada!
Tot el material necessari per treballar el selectiu de grec está disponible en la carpeta Lingua graeca 2. Per a Llatí 2 esperem tindre enllestida la carpeta aviat.

Bonum initium vobis sit.
Καλή αρχή!

dissabte, 15 de setembre de 2007

ΣΚΕΡΤΖΑΚΙΑ

Un recurs interessant per practicar grec modern són els videos en ret. Ací deixe una mostra baixats del programa Σκερτζάκια (diminutiu del it. scherzo)de la televisió grega.

El primer són uns estudiants de literatura del s. XIX amb problemes: una amb la gramàtica, l'altre amb l'ortografía i els diftongs, l'altra amb el reduït vocabulari, la logopeda amb l'accentuació de les paraules i l'altra amb la puntuació-entonació de les frases. Els identifiqueu?


L'alumne que tots desitgem! Ποιος το έκανε αυτό;


Un per aprendre anglés

I un altre per als principiants, amb subtítols:

dijous, 13 de setembre de 2007

Al primer síntoma

Si al empezar sus clases de griego sus alumnos principiantes no traen el libro de texto y experimentan somnolencia, vértigo, dolores de cabeza u otros síntomas similares, utilice este preparado casero antes de las comidas.

glitter textglitter textglitter textglitter textglitter textglitter textglitter textglitter textglitter textglitter textglitter text

Posibles efectos secundarios adversos: poco frecuentes los casos de hinchazón de garganta y lengua.
Si es usted gramaticalista o tiene dificultad auditiva, zumbidos y pitidos en los oídos, absténgase de usar este preparado.
Esta receta no es recomendable para erasmianos,
lea atentamente las instrucciones
y no insulte al farmacéutico

dimarts, 11 de setembre de 2007

No pasarán, o sí

És inevitable. Si no és a l'hora de dinar, després dels Simpson, és per la nit en la radio, però sempre surt algún polític fent declaracions que em posen de mala llet.
La ministra de Educació, Mercedes Cabrera, anunciava hui que els estudiants de batxillerat podrán passar de curs amb quatre assignatures suspeses. L'objectiu d'aquesta nova mesura, se'ns diu, és evitar l'abandonament dels xavals. No sabem de moment si és un projecte de llei que neix amb la intenció d'afegir-se in extremis abans de les eleccions a la ja polèmica LOE. Vull pensar que la señora ministra d'educació acabará finalment retirant aquest projecte com va fer també fa poc la seua colega de sanitat amb el tema dels vins, per altres raons.
Amb aquesta mesura evitaríem segurament l'abandonament dels estudiants de primer de Batx amb majors dificultats d'aprenentatje, però crearíem nous problemes en segon curs. Els promocionats d'aquesta manera mai no podrien seguir el ritme establert per les proves selectives d'accés a la universitat. Una mesura similar existix en l' ESO i tots sabem quins són els resultats dels alumnes que passen amb tres assignatures suspeses.

Però les declaracions que pitjor he rebut hui no han segut aquestes, sinò les del president Zapatero. El bò de ZP ens tornava a recordar que l'economía del país va de categoría, emprant un símil futbolístic. Espanya és leader en la Champions League de l'economía xé!
I jo ara em pregunte, si l'economía, la macroeconomía és clar, va tant bé, ¿per què no s'invertix més en educació? Per què no es dediquen més mitjos per millorar de debò la qualitat de l'ensenyament? No parle ara de la (des)atenció al professorat, j'ha ho he fet en un altre lloc. (Per cert la ministra no ha pensat alguna mesura per evitar l'abandonament dels professors?)
Si parlem dels alumnes, per què no es fa un seguiment seriòs que detecte els verdaders problemes de cada cas? La mesura més rápida i barata per evitar el fracàs escolar sería no donar notes directament o, millor, llevar els examens, au! Si aquesta idea no agrada, li'n faig un altra proposta a la ministra, (més costosa, aixó sí, però com l'economía va tan guay): que els instituts funcionen durant l'estiu amb classes de repàs i professors de la borsa de treball en atur. Açò sería realment donar atenció a la diversitat i primar la igualtat d'oportunitats pròpies d'una concepció democrática de l'ensenyament.

Aquest post l'escric en qualitat d' ex-tutor de Batx que es sent una mica frustrat per no haver tingut més temps disponible al llarg del curs per detectar i tractar amb ajuda de la nostra psicòloga els problemes personals que han tingut aquells xavals que, malgrat l'esforç, no han pogut finalment treure's el curs. Amb la mesura hui anunciada hauríen quedat ben contents.

dilluns, 10 de setembre de 2007

Erasmo, Aristófanes y Sancho Panza

Después de leerme este verano el De recta latini Graecique sermones pronuntiatione dialogus confieso que me quedan serias dudas sobre la verdadera intención que tuvo Erasmo al escribirla.
Ya he contado aquí cómo toda la historia surgió de una curiosa anécdota de la cual dan fe varios testimonios de la época. No es improbable que, enterado de las ideas sorprendentes de Antonio Nebrija y Aldo Manuzzio que circulaban ya en Europa, acerca de la posibilidad que el griego y el latín hubieran experimentado un cambio sustancial en materia de fonética no registrado por los filólogos alejandrinos ni los gramáticos latinos, el holandés buscara notoriedad al enviar en 1528 una copia de la que iba a ser su obra más polémica al jovencito Maximiliano de Lovaina. Sin embargo, si lo que le interesaba al bueno de Desiderius era el reconocimiento y prestigio entre los círculos académicos, ¿por qué no compuso un tratado científico de mayor credibilidad?
No descarto que simplemente pretendiera entretener, al tiempo que aumentar la polémica o incluso ironizar y ridiculizar a determinado grupo de influyentes humanistas de su época. Hay demasiados pasajes que no pueden ser tomados en serio y que tal vez esconden un doble sentido.
Consciente de la complejidad del tema, y queriendo dar el mayor carácter didáctico posible a su obra, el de Rótterdam pensó que lo mejor era utilizar para su análisis el género preferido por Platón. Podría haber escogido dos personajes históricos o ficticios, pero se decantó por dos animales, inspirándose tal vez en Esopo. Compuso un diálogo entre un oso y un león bastante soporífero. Por ello se vio obligado a intercalar anécdotas diversas con el fin de hacer más ameno el texto. Así lo expone él mismo en el prólogo: Dado que el contenido de esta obra no es de por sí especialmente placentera, ya que trata detalles de manera pormenorizada, he intentado vestirla con un ropaje que fuera lo más atractivo posible, dándole la forma de diálogo e intercalando de tanto en tanto entre los argumentos pasajes que pudieran suavizar y evitar el tedio de la lectura.

Un primer ejemplo de su gracioso estilo: al tratar la pronunciación de la s Erasmo recoge el comentario de Dioniso de Halicarnaso a quien al parecer le desagradaba este sonido por semejarse al que emite la serpiente. A continuación explica cómo y porqué los diferentes pueblos pronuncian dicha letra. Los franceses evitan pronunciarla según determinados casos. Por el contrario, los españoles suplen este error acumulando en la misma palabra muchas eses. El oso cuenta que esto se debe a que los franceses desconocen las silbantes porque las serpientes son poco frecuentes en su país, y evitan esta letra por prudencia o por algún miedo supersticioso, no fuera que el reptil se excitara al oír el sonido de su letra y empezara a visitarlos más, mientras que los españoles, hombres valientes y acostumbrados al silbido de los reptiles, sienten tal desprecio ante ellos que se atreven a devolver el silbido, de la misma manera que algunos se echan pedos, cuando caen rayos.
No es casual que algunos mss atribuyan estas palabras al león. De hecho en todo el diálogo, el contrapunto cómico a la pesadez del oso pedante la constituye un león pelotero y burlón, que mucho me recuerda la figura de Sancho Panza.

Hablando de la manera con la que se debe pronunciar la aspiración, es decir, sin caer en exageraciones pues nos puede oler la boca a ajo o cebolla, el león precisa que el poner la boquita de piñón al hablar, como hacen las mujeres francesas al reír, es un ejemplo de respeto hacia los demás.

En varias ocasiones, después de las confusas parrafadas del oso, el león responde con un cierto tono jocoso. “Necesito mi guitarra”, contesta después de escuchar las teorías sobre el acento musical. Cuando le explican cómo se deben separar correctamente las palabras y las pausas necesarias al hablar, exclama: “!En el nombre de Dios eterno! !qué difícil es hablar bien!” Después de exponer los peligros de deformación fonética a los que están sometidas las lenguas clásicas en cada nación, el león se queda mirando a su interlocutor y le pregunta: “¿por qué te ríes, mi león?”, a lo que aquél responde: “los leones rugen, no se ríen.”
El oso encuentra en el sonido de otro animal, la rana, según aparece en Aristófanes, la prueba que determina la pronunciación correcta de la consonante gutural sorda:
Oso: Incluso con las ranas se podría demostrar lo que te estoy diciendo. Porque ésta es su letra característica, que la escuchamos diariamente de ellas cuando nos cantan aquello de βρεκεκεκέξ κοάξ κοάξ. Aquí no hay asomo de aquella pronunciación levemente αspera de la κ, es decir, algo entre γ y σ, que presenta la pronunciación griega actual.
León: Ésta es una prueba rotunda. Porque las ranas no han cambiado su canto desde hace siglos, mientras que los hombres no dejan nada estable.
Oso: Déjate de bromas. En las ranas la parte superior de la lengua está unida, y la parte posterior, la que da a la laringe, está suelta, de manera que no pueden pronunciar ningún otro sonido.

Ante tales pasajes uno no sabe si el holandés obró realmente de buena fe, convencido de que la gente sin formación había echado a perder el griego y el latín clásicos y que podía con su obrita remediar la situación. Si hubiera sido así, tal vez habría compuesto una segunda parte para revisar los errores e inexactitudes cometidas en el Diálogo, dando así respuesta a las serias y numerosas críticas recibidas. No sólo no fue así, sino que jamás llegó a aplicar su método y siguió rodeándose de griegos para seguir aprendiendo su lengua. Pero su obra no dejó indiferente a nadie y consiguió un éxito de difusión enorme.
Seguramente Erasmo no era consciente de los problemas que su teoría llegaría a causar al idioma griego convertida en instrumento político, en manos de autoprolcamados herederos de la cultura griega. Quizás Erasmo pensó que la gente tendría más sentido del humor.

dimarts, 4 de setembre de 2007

Mirada clàssica

La "deformació professional" fa que fins i tot durant les vacances molts vejam influències o pervivència de la cultura grecoromana per tot arreu.
Aquesta és la meua mirada clàssica dels llocs que he visitat aquest estiu.

dilluns, 3 de setembre de 2007

Els premis Auriga 2007 guardonen l’Hospitalet de Llobregat, Alcoi i Reus

No hi ha millor forma de començar un curs que rebent un premi.

La revista Auriga, publicació dedicada a la divulgació del llegat grecoromà, ha fet públic avui el veredicte de la XIV edició dels premis Auriga, adreçats a l’ensenyament secundari dels territoris de parla catalana.
Enguany tinc la satisfacció de rebre el premi Didascàlia d’experiències docents concedit pel material audiovisual preparat l'any passat i concebut com a recurs didàctic complementari de l’assignatura de grec de batxillerat titulat “Teseo, Ariadna i la Minocabra”. Aquest premi el compartim ex aequo amb Mercè Otero i Vidal, de l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, per la seva trajectòria de tutoria ininterrompuda de treballs de recerca de cultura clàssica.
D'altra banda, el premi Núria Tudela i Penya, per a estudiants ha estat atorgat a Helena Arévalo Martínez, alumna de segon de batxillerat de l’IES Gabriel Ferrater, de Reus, pel seu treball “De mites i cançons”, un recorregut per la mitologia clàssica a través de la música rock, folk, heavy i pop. El treball ha estat dirigit per la professora Lídia Martínez.

La meua enhorabona a tots els companys i alumnes que han estat guardonats. Els meus agraïments a la revista Auriga. Agraïsc de nou a tots els companys que em tiraren una maneta: J.María per oferir-me el Departament de Música, Pepe per acompanyar-mos amb la seua furgoneta, a Conxa pel vestuari, a Ana per dur-me'l. Una abraçada forta als xavals de l'institut de Sant Vicent, sense els quals no hauría estat possible l'experiència. Ja quedarem un dia per celebrar-ho!