dimarts, 25 de gener de 2011

ΠΡΟΣ ΤΗΙ ΚΡΗΝΗI: un capitol jalepón

Fem un últim repás del capitol cinquè per confirmar que ens ho sabem tot, xiquets?
Per al vocabulari podeu emprar aquesta completa presentació del company Juanjo Castro.
Per a la prova de comprensió textual aquesta altra vos pot servir, o no.
Si no en teniu prou, acudiu a l' aula virtual. Llegiu els resums de gramàtica, entreteniu-vos després amb els exercicis autocorregibles i els textos il·lustrats amb imatges, feu al final el test o el model d'examen,  i sobre tot no estudieu, sisplau, practiqueu, practiqueu, practiqueu.

Χαλεπός ἐστιν ὁ βίος, es veritat, però recordeu també allò de χαλεπὰ τὰ καλά.

dimarts, 18 de gener de 2011

Quis portat quem?

En l’aprenentatge de llengües extrangeres la veu passiva apareix sovint al final de la gramàtica, per allò de que, com deia no sé qui, “la voz pasiva es un fenómeno lingüístico de escasa importancia y no exento de dificultat de aprendizaje, debido a que rara vez es utilizada en la lengua cotidiana”. Nosaltres, però, l’hem vista al capítol sisé del nostre manual LLPSI!
Fen un repás, ja que així m’ho demaneu, xiquets, perquè falta en l’ΑΙΓΙΑΛΟΣ virtual.

Durant el camí de tornada Juli i els esclaus van carregats a casa (ad villam eunt), però són en realitat els esclaus els que fan ejercici físic i suen la cansalada:
  • van caminant: Servi ambulant.
  • porten el seu amo dins d’una còmoda llitera: Duo servi, Ursus et Davus, lecticam cum domino portant.
  • duen als seus muscles el pesats sacs: Duo servi, Syrus et Leander, saccos portant.
Iuli també va a casa, óbviament: Iulius ad villam suam it; però no fa res: Dominus in lectica est; Són els esclaus els qui el duen: Iulius non ambulat, sed servi eum portant in lectica. És a dir, el que Iuli fa és el que fariem tots, és a dir, deixar-se portar si tinguerem esclaus: Dominus a servis portatur (Iulius és per tant el subjecte gramatical, mentre que els esclaus són el motor de l’acció, eixe complement que tot verb passiu desitja sempre tenir al costat).
Del mateix mode els sacs no fan tampoc res, a banda de baldar els pobres esclaus: sacci non ambulant (per suposat), sacci a servis in umeris portantur.

Un altre exemple una mica diferent: Cornelius Tusculum it. Cornelius in equo est. Cornelius non fessus est, nam is non ambulat. Is equo vehitur.
Ací al que li toca currar és a l’animal. Però fixeu-vos que ja no utilitzem el verb porto (dur), sinó el verb veho (transportar). Aquesta lleugera diferència semàntica en el verb ve a més a més matizada pel fet de que l’ablatiu equo no va precedit de cap preposició, perquè ja no és considerat un agent, sinò un instrument. Per aixó són equivalents sintàcticament les frases: Iulius lectica vehitur = Cornelius equo vehitur.
I perquè tot açò? Està clar, perquè des de que el món és món hi ha classes: servi ambulant et domini vehuntur.

La noció doncs está clara, perquè funciona igual en les nostres llengües maternes. El que hem de recordar és doncs l’especial construcció llatina:
  • les desinències de la passiva en present són : -tur (3ª sing.), -ntur (3ª pl.). Segons les conjugacions tindrem doncs les terminacions -atur, -antur (1ª, tipus amatur, amantur), -etur, -entur (2ª, tipus videt, videtur), -itur, -untur (3ª, tipus ponit, ponuntur), -ītur, -iuntur (4ª, tipus auditur, audiuntur).
  • amb un verb passiu tendrem sempre o bé un agent (s’expresa en cas ablatiu precedit de la preposició A, AB) o bé un instrument (animal o cosa en ablatiu sense preposició).
Volieu cinquanta frases per practicar, passant d’una veu a l’altra. Bé, crec que amb aquestos expemples tindreu suficient, no cal ser tan massoques...

Discipulus librum legit
Magister discipulum vocat
Libri a discipulis aperiuntur
Magister discipulos interrogat
Davus a Medo accusatur
Medus Lydiam verbis delectat
Discipuli lingua latina delectantur
Davus sacculum in mensa ponit
Magister librum et codicillos in mensa ponit
Iulia pueros non audit
Discipuli magistrum non audiunt
Servi improbi dominum iratum timent
Boni discipuli a magistro amantur
Iulius Aemiliam amat
Quintus Marcum videt

Si no esteu en plà passiu, sinò que les feu sense mandra mitjanament bé, i enteneu a més a més aquesta història, contada pels alumnes del Wyoming Catholic College, significa que esteu cridats a aprovar!

dilluns, 17 de gener de 2011

Premi Nacional Etwinning: victores sumus!

"Me he apuntado a esta asignatura porque dijiste que no había exámenes" es el que em va dir Iván, alumne de Referents clàssics, en començar el curs 2009-2010. El Bachiller no li va anar massa bé  a Iván, però a mi no em va caldre fer-li cap prova escrita per comprovar els seus progresos al llarg del curs. Curiosament, la resta del grup va treure també notes brillants que poc tenien a veure amb el rendiment d'altres matèries. 
El Premi Nacional Etwinning rebut fa no res, i del que hui m'assabente, pel projecte sobre referents culturals clàssics en el món contemporani, An ET winning project between us,  en el què vam participar durant la segona i tercera avaluació del curs anterior, em confirma la importància de la feina feta i la validesa dels resultats obtinguts en la nostra assignatura. A Iván i als seus inquiets companys, Núria, Paula, Víctor, Clara i Aranza, va dedicat aquest premi. Perquè sense ells no haguera estat possible aquella experiència d'ensenyament-aprenentatge que per a mi va ser ja un veritable premi. 

La satisfacció que tinc hui és a més a més doble, ja que dels deu Premis otrogats dos són per a projectes sobre clàssiques. A banda del nostre, el projecte Tandem organitzat pel company d'Albacete Rogelio del Oro, a qui felicite des d'ací per la feina, ha rebut un merescut reconeixement.

Video subtitulat per jerrymont.

Enguany no hem tingut  ni monstres ni referents, però hem volgut repetir aventura internauta 2.0, aplicada aquesta vegada a l'ús actiu del llatí. I ho fem gràcies a Montijo i al seu inesgotable professor Ángel L. Gallego, al qual agraïsc de debò per haver esdevingut professor en la distància dels meus xicons l'any passat, per haver-nos contagiat del seu entusiasme per la cultura grecoromana i les noves tecnologies i per haver comptat de noy amb nosaltres per a aquest nou projecte A short latin movie.

La pròxima cita, però, abans del Etwinning: el IV concurs on-line Odissea.

dimecres, 12 de gener de 2011

Xarrant mentre s'ompli la jerra

Diceòpoli? ... Xàncies? ...
Vos sona?
Ja sé que costa començar, xiquets, però a poc a poc cal reprendre el ritme. Ho fem xarrant una miqueta al costat de la font?

Al costat de la font

dilluns, 10 de gener de 2011

Projecte Etwinning 2011: A short latin movie

Què tal si encetem l'any amb nous projectes? 
Com el que més ens agrada és el món de la faràndula i les noves tecnologies, què vos pareix si preparem un curt en llatí en col·laboració amb altres alumnes d'altres països?

Com savia que dirieu que sí, vos he apuntat doncs a un projecte europeu Etwinning titulat: A short latin movie, un curt que estará ambientat en la Roma clàssica i en el que apareixerán personatges parlant en llatí preferentement, potser amb subtitols en anglès.
En ell participarán els alumnes dels companys del projecte de l'any passat, l'extremeny Ángel L. Gallego (Montijo), les italianes Paula Cascione (Bari) i Conci Mazullo (Catània), i altres alumnes de companys nous: Klaus Karrer d'Alemanya i Funda Arslan de Turquía.
El projecte tindrá dues fases: enguany durem a terme el projecte Etwinning, en el que bàsicament crearem els personatges i composarem el guió argumental; durant el projecte Comenius, el proper any, farem l'intercanvi i farem el rodatge del curt en diferents locatzacions, principalment en llocs arquològics d'herència romana propers als nostres centres. 
De moment el que hem de fer és seguir practicant el llatí amb presentacions individuals, per  tal de conèixer el personal participant d'aquesta aventura internauta.
La plataforma que farem servir per penjar els nostres treballs i comunicar-nos virtualment és Twinspace, tancada només als membres. Podreu accedir amb Nom d'usuari:  Pseudònim gre collatí. Contrasenya: la de sempre :)
Les instruccions de tot el procés les teniu en aquesta altra pàgina.
Comencem?